El Castell d’Alfàndec es troba situat al terme muncipal de Benifairó de la Valldigna (la Safor, Valldigna com “Castell de la Reina Mora” per una llegenda que diu que des d'ell es va tirar al precipici una reina mora. De construcció àrab, la seua situació en el cim d’un inaccessible turó, el feia inaccessible fins fa uns anys quan es va habilitar un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat.
Descrit ja en temps del Cid Campeador com un “Castrum Sarracenum in monte magno”, era el centre protector i recaptador dels impostos dels habitants de la Vall d'Alfàndec (avui anomenada Valldigna). Del castell depenien les alqueries habitades per camperols lliures i propietaris de les seues terres, amb una forta organització tribal, per tindre un origen de parentiu comú tots els que les habitaven. Aquestes alqueries eren Massalalí, Alcudiola, Ràfol, Alfulell, l’Ombria, la Xara, Simat, Benifairó i Tavernes, de les quals només les tres últimes encara hi perviuen.
Sota les construccions medievals, es conserven restes d’un poblat de l’Edat del Bronze. Els vestigis principals d’aquest castell són la Porta de l´Albacar, la Torre de l’Homenatge i la finestra per on diu la llegenda que es va tirar la reina mora. En aquestes restes predomina l’arquitectura dels segles XIII i XIV. Entre aquestas ruïnes s’han trobat monedes romanes i un petit tresor de monedes de Jaume I. També romanen alguns llenços i una capella gòtica dels segles XIV-XV.
Gracies a Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure per els textes.
Descrit ja en temps del Cid Campeador com un “Castrum Sarracenum in monte magno”, era el centre protector i recaptador dels impostos dels habitants de la Vall d'Alfàndec (avui anomenada Valldigna). Del castell depenien les alqueries habitades per camperols lliures i propietaris de les seues terres, amb una forta organització tribal, per tindre un origen de parentiu comú tots els que les habitaven. Aquestes alqueries eren Massalalí, Alcudiola, Ràfol, Alfulell, l’Ombria, la Xara, Simat, Benifairó i Tavernes, de les quals només les tres últimes encara hi perviuen.
Sota les construccions medievals, es conserven restes d’un poblat de l’Edat del Bronze. Els vestigis principals d’aquest castell són la Porta de l´Albacar, la Torre de l’Homenatge i la finestra per on diu la llegenda que es va tirar la reina mora. En aquestes restes predomina l’arquitectura dels segles XIII i XIV. Entre aquestas ruïnes s’han trobat monedes romanes i un petit tresor de monedes de Jaume I. També romanen alguns llenços i una capella gòtica dels segles XIV-XV.
Gracies a Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure per els textes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario